Ull artificial
Es determinarà les parts de l'ull
i el funcionament de cada una d'elles. El construirem a una escala superior a la real.
 |
Fig. 1. Un moment de la construcció
de la maqueta de l'ull |
Una vegada aconseguits els materials per fer-ho, vam començar a treballar (fig. 1). L'ull estarà format per dues mitges esferes de suro blanc (porexpan), una d'elles representarà la part de les lents, mentre que l'altra, la part de la retina i la fòvea amb les connexions amb el nervi òptic.
Els diferents elements interns de l'ull (les capes com la retina, s'han construït amb cola blanca i barres de fang modelades.
En el seu funcionament es tindrà en compte la realització d'un petit circuit elèctric.
Es poden diferenciar, doncs, dues parts:
- Exterior: A la bola de porexpan li hem dibuixat l’iris i dintre d’aquest li hem col·locat una lent de contacte perquè es vegi la llum; al darrere hi hem enganxat el nervi òptic, i també fibra òptica, tot envoltat de venes; creiem que ens ha quedat bé i que sembla bastant real.
- Interior: Hi hem col·locat la retina feta de paper de cuina, també hi posarem una bombeta per poder veure com la llum passa pel nervi òptic; ha estat bastant complicat ja que la llum no passava per la fibra.
Sentits alternatius - Cec per un dia
 |
Fig. 2. Preparatius de l'experiment
"Cec per un dia" |
Vam estudiar els diferents sentits i el seu grau de sensibilitat quan manca la vista:
Tacte
Un dels nostres companys del grup romandrà cec per un dia; aquest ens explicarà les dificultats que ha tingut durant les seves 24h de total obscuritat. Aquest es mourà per diferents ambients, i veurem com es desenvolupa mancant-li el sentit del que més depèn.
El passat cap de setmana vam quedar per fer el primer experiment Cec per un dia. En aquest vam envenar els ulls a un company del grup (fig. 2) i li vam fer una serie de proves, com per exemple vam portar-lo al bosc per veure com es desenvolupava sense el sentit de la vista, li vam posar música per saber si era capaç d'identificar el so, si es trobava més lluny o més a prop...
Podreu veure més imatges a la
Galeria d'Imatges.
Oïda
Hem posat música i una companya del grup s'ha anat desplaçant i amagant amb el seu reproductor mentre el “cec” intentava esbrinar la seva posició.
També se'ns ha ocorregut que el “cec” identifiqui les nostres veus, sembla bastant fàcil si es una persona que coneixes, però vam pensar que cantant no ens podria identificar. Per tant vam escollir una cançó i li vam cantar.
Un segon experiment que es va fer va ser associar l'oïda amb els refelxos, amb l'intent d'agafar una pilota, que presentava un picarol, amb la mà. Es van determinar diferents distàncies (des dels 3 als 10 m) i veure què si la persona "cega" agafava o no la pilota". El procediment es va repetir 10 vegades per a cada una de les distàncies (3, 5, 7 i 10 m) i es va anotar tnat si l'agafava com si no. Es va determinar si la distància afectava a la possibilitat que la pilota fos agafada més fàcilment o no.
Reflexes
|
|
Fig. 3. Experiment de la
pilota amb el
picarol
|
Aquí vam demanar a un parell de voluntaris que ens ajudessin a dur a terme l'experiment. En aquest vam untilitzar una pilota amb un picarol en l'interior ja que així la podia sentir i podiem veure com actua.
En
aquest experiment tirem la pilota uns deu cops des de la
mateixa distància a la persona amb els ulls envenats i ella ha
d'intentar atraparla i per tant utilitza el sentit de l'oida (fig. 3).
Per recollir dades objectives, vam mesurar la distància de llençament amb la cinta mètrica, vam indicar a la persona que llencés la pilota i que fos rebuda per la persona "cega" que només l'escolatva. Es va apuntar si l'agafava o no.
Finalment, les vam recollir en una taula d'un full de càlcul i vam extraure les conclusions corresponents.
Sistema d’advertència
Crear un sistema d’advertència per a cecs, en el qual el mateix pal l’avisi en cas de que el semàfor estigui verd o vermell, mitjançant un pal que amb una petita peça de ferro, creés una atracció la qual tanqués el circuit elèctric i per tant s’accionés un petit altaveu inserit en el pal i et digués si es pot creuar.
Aquest primera idea s'ha canviat per un sistema de vibració que estaria posat en la part superior del bastó. El perquè d'aquest canvi ha estat el mateix de la justificació de fer aquesta construcció: el soroll que hi ha a les grans ciutats dificulataria l'escolta del missatge sonor.
 |
| Fig. 4. Treballant la maqueta |
Primerament vam fer el plànol del fragment de carrer que representaria la maqueta per on passaria la persona cega. Aquesta representaria una cruïlla de dos carrers, amb un semàfor. L'escala va ser d' 1:300. Els materials utilitzats per a la base va ser fusta de 4 mm de gruix, pintada posteriorment. Els passos de peatons es van fer amb un sistema que els va gravar sobre la fusta.
Postriorment, es va fer el sistema electrònic, amb el sensor, el semàfor i el mecanisme de control, amb un microprocessador. Els plànols electrònics es van fer amb el programa Crocodrile. Sota la vorera, se situaria un sensor que detectaria l'extrem del pal de la persona cega i generaria una vibració que faria canviar el semàfor a verd pel peató. Pel semàfor es van utilitzar tres leds, un verd, un taronja i un vermell, connectats al microprocessador.
Una vegada feta la maqueta es va quedar un dia (fig. 4) per mirar el seu funcionament, si era correcte o no, el cicle del semàfor per comparar-lo amb un de real, entre d'altres observacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada